25N: contra el terrorisme masclista, acció feminista!
Cada 25 de novembre commemorem aquest dia en honor de les germanes Mirabal, també conegudes com Les Tres Papallones. Tres d'elles (Minerva, Patria i Maria Teresa) van ser empresonades, torturades i violades repetidament, i van acabar sent assassinades el 25 de novembre de 1960, per oposar-se al règim de Trujillo a la República Dominicana. Per aquests fets, i des del Primer Encontre Feminista a Amèrica Llatina i del Carib el 1981, se celebra el 25 de novembre el Dia Internacional Contra la Violència Masclista.
També, com cada 25 de novembre, recordem totes les dones assassinades per la violència masclista. Assassinades per ser dones (assassinades, no ens troben mortes com moltes vegades publiquen els mitjans de comunicació). Assassinades perquè baix el patriarcat som la minoria del 52% de la població, som possessions a controlar; som potencials víctimes de violència física, psicològica, assetjament, violacions, insults sexistes, discriminacions... Que culminen amb l'assassinat.
Però els assassinats són solament la punta de la piràmide, ja que el terrorisme masclista comença mostrant-se de les formes més subtils (com els micromasclismes, tan normalitzats a la societat), i amb el temps es van agreujant. Doncs, així també, som agredides i violentades tant a l'esfera pública com a la privada, de manera individual i col•lectiva.
No podem oblidar que qualsevol tipus de violències masclistes no és un acte aïllat, es tracta d'una qüestió política, inherent al sistema patriarcal i capitalista en el qual vivim. Una sinèrgia entre els dos sistemes que vol a la dona sotmesa, degut a les relacions de poder verticals, que tenen com a nucli central a l'home.
Per altra banda, tenim l'escassetat de recursos que presenten les institucions i el govern de cara a la prevenció i eradicació de la violència masclista. A banda de ser insuficients, ja que no aporten una ajuda real i efectiva (poca informació i sense la perspectiva de la dona maltractada o agredida), encara ho retallen, demostrant així la poca importància que se li dóna a aquesta xacra social des del govern i les institucions.
És necessari canviar aquests protocols, i elaborar-los des del punt de vista feminista, creant una xarxa de suport i sororitat entre totes les dones, empoderant-nos contra les violències masclistes.
També és necessari aquesta visió feminista al sector educatiu, on és fonamental que es base en la coeducació per a la construcció de les relacions d'igualtat entre homes i dones.
Per tant, cada 25 de novembre, seguirem reivindicant que no som la minoria, som el sector oprimit per empoderar. Ens continuarem organitzant i lluitant per tot el que el patriarcat ens lleva (incloent les nostres vides). Lluitarem contra el que el patriarcat ens vol imposar. Tenim les eines i la capacitat. No deixarem d'actuar dia rere dia.
Contra la doble opressió patriarcal i capitalista!
