Al Festivern tampoc ens vam lliurar de les agressions masclistes
Som supervivents d’una societat i sistema que ens qüestiona i ens fa sentir responsables a nosaltres de les agressions, per això prenem la paraula, per dir que estem fartes d’aquesta estructura patriarcal que ens agredeix i mata cada dia i que a més, ens culpabilitza a nosaltres.
Els passats dies 29, 30 i 31 de desembre, va tindre lloc la 12ª edició del Festivern a Tavernes de la Valldigna, a la comarca de la Safor. En aquest festival vam poder gaudir de 33 grups de música amb més de 150 artistes, campionats esportius de futbet, basquet i raspall, correbars, xaranga, concurs de paelles i entraetes festeres, a més de la gran zona d’acampada. Però malauradament, al Festivern no ens vam lliurar de patir agressions masclistes, i es que el masclisme no descansa ni deixa d’actuar a cap espai.
Aquest festival amb tot el seu llarg recorregut, a l’igual que gran part dels festivals d’arreu dels Països Catalans, no ha presentat en cap edició un model de resposta davant les agressions masclistes de diversa índole que es puguen donar, i aquesta edició no anava a ser l’excepció. Aquesta realitat sembla contradictòria, quan se’ns publicita per les xarxes i amb cartellera el festival com un espai lliure de qualsevol tipus d’opressió. A més de la inexistència d’un instrument que materialitze aquest reclam publicitari, ens trobem davant d’un festival que any rere any ha experimentat una creixent massificació, ja que en l’any 2012-2013 l’assistència era d’unes 6.000 persones i només en 3 anys més s’ha duplicat arribant al voltant de 13.000 persones, fet que impossibilita controlar qualsevol tipus d’impacte, tan mediambiental com humà, que es puga donar. No som poques les que ens hem adonat que aquest producte lúdic ha anat acomodant-se al tipus de consum d’oci majoritari, baix la lògica del benefici, suposant açò una despolitització de l’espai i unes majors situacions i actituds patriarcals.
Davant d’aquesta situació, diversos col•lectius de base feministes com Les Tres Papallones, Resistència Feminista, Femme Sororitat i les companyes Antifeixistes de la Valldigna, vam decidir prendre part i no permetre que a un espai de masses es permeteren i justificaren aquestes agressions sistemàtiques, redactant un protocol d’actuació davant qualsevol tipus de violència masclista al festival. Ben prompte el vam plantejar a l’organització del festival, sense obtindre resposta, pel que vam decidir tirar endavant el protocol baix la nostra responsabilitat. La nostra actuació es basava en visualitzar el protocol portant les companyes integrants braçalets morats per a que la gent sabera a qui acudir si patia o veia alguna agressió, al mateix temps que s’informava d’aquest per les zones d’acampada. El procediment era senzill, si qualsevol persona presenciava o era víctima d’una agressió podia adreçar-se a nosaltres i entre totes faríem fora l’agressor. Al mateix temps establirem un punt al Pub Magik per tal de recopilar la màxima informació possible dels casos que s’havien produït i en acabar el festival poder fer un recompte i analitzar quantes agressions s’havien donat.
Finalment, dos dies abans del festival, des de l’organització es van posar en contacte amb nosaltres i vam poder aconseguir l’anomenat PUNT VIOLETA enfront la carpa del Festivern. La col•laboració per par de la gent de l’organització considerem que va deixar molt que desitjar, cedint-nos únicament un espai enfront la carpa i informant als cossos de seguretat de que si es donava alguna agressió, estigueren a la nostra disposició. Ens vam trobar, una vegada més, davant d’un festival que penja cartells on es diu que no es toleraran actituds masclistes i que es diuen ser feministes, mentre que no abasteix d’instruments i recursos organitzatius necessaris per materialitzar l’eradicació d’aquest tipus d’actituds.
Nosaltres, davant aquesta situació, vam decidir prendre’ns aquesta experiència com a experiment, ja que sabíem que en un festival tan massificat i amb els pocs recursos materials i humans dels que disposàvem, era impossible arribar a recollir i actuar davant de totes les agressions masclistes. Però volíem intentar-ho i poder acabar el festival amb dades reals i contundents, per valorar quina és la realitat patriarcal al Festivern.
En un primer moment, pensàvem que no seria efectiu el posar-nos en una taula enfront la carpa dels concerts, que moltes companyes no vindrien a contar i denunciar les agressions que patien, però no va ser així. Al PUNT VIOLETA van acudir moltes companyes a contar-nos les seues desagradables experiències: xics assetjant a una xica de família jueva amb insults feixistes, homòfobs i judeòfobs, insinuant-se sexualment de forma molt ofensiva, un intent de violació al càmping 2 on l’única resposta que es materialitzà fou un calmant per a la víctima acompanyada per la Guardia Civil a l’ambulatori del poble, tocaments, assetjaments, besades sense consentiment...
Un dels casos més greus dels que se’ns va donar constància, va tenir lloc el dia 31, al concert de Mafalda. El grup va demanar que es fera un ‘pogo’ no-mixt, on sols les dones tingueren el protagonisme. Però com no, els privilegiats no es van saber apartar ni quedar-se sense agredir a diverses companyes. Dos xics van agafar a companyes i les van agredir amb tocaments, estirant-les, obligant-les a ballar amb ells i invadint el seu espai. Lluny de resignar-se i afavorir la impunitat dels agressors, les companyes van acudir al PUNT VIOLETA on van denunciar les agressions que havien patit i van descriure els agressors. Els guàrdies de seguretat es van encarregar de localitzar i retenir els agressors, i una vegada els van tenir retesos, les companyes agredides van haver d’anar a confirmar que eren ells els qui les havien agredit.
En eixe mateix moment, van venir diversos guàrdies civils i policies locals, als qui les víctimes van tornar a narrar tots els fets, decidint finalment que no volien denunciar, però si que volien que es prengueren mesures. Els dos xics van ser expulsats de la zona de concerts, ploraven, semblant les víctimes de l’agressió comesa, al•legant a que els havien arruïnat la nit, sense pensar en que ells eren els que l’havien arruïnat a les companyes afectades per les seues agressions. Amb aquesta actitud de víctimes, els policies locals ens van dir << ja teniu el que volíeu, amargar-los la nit a estos dos xavals, no?>>, justificant que el que havien fet no era per a tant. I sense llevar-los la polsera, els van expulsar, cosa que va provocar que després tornaren a entrar a la zona de concerts amb la més completa i total impunitat.
Tot el que hem viscut queda curt per a explicar en unes quantes línies, però havíem de denunciar-ho i visibilitzar d’alguna manera tot el que hem patit a l’espai del Festivern. Ni al Festivern ni enlloc s’haurien de permetre aquestes actituds, però una vegada més ens vam veure soles, enfront el braç executor del patriarcat, donant explicacions del que havien patit les companyes. Nosaltres sabem que no son casos aïllats, que s’anomena Patriarcat i fins que no deixem de llevar-li importància i qüestionar a les companyes agredides, seguirem estant al costat de l’opressor.
Estem cansades de que el feminisme es manifeste com una qüestió estètica i mercantil més, sense anar més enllà i sense portar-la a la pràctica. Caldrà replantejar-nos el model d’oci massiu del Festivern, i actuar de forma seriosa davant aquestes agressions, perquè estem fartes de que se’ns tracte de dones exagerades i radicals que veuen masclisme allà on sols hi ha violència puntual i gent borratxa que no tenia intenció de fer mal.
PER UN FESTIVERN FEMINISTA, NI ALLÍ NI ENLLOC TOLERAREM LES AGRESSIONS MASCLISTES!
